Ara tens dos opcions, tornar a desapareixer i al tornar amb nous trucs arriscar-te al mateix exit o quedar-te, no ser tant covard i afrontar-te a la jungla dels exigents durant més de 20 minuts
LLuKu
joc de mans
Desapareix durant un temps, llavors apareixes de nou amb jocs de mans, per quedar bé, intentar recuperar el que era teu però només els meravelles durant un temps, són fàcils d'impresionar però dificils de motivar durant més de 10 minuts seguits.
Ara tens dos opcions, tornar a desapareixer i al tornar amb nous trucs arriscar-te al mateix exit o quedar-te, no ser tant covard i afrontar-te a la jungla dels exigents durant més de 20 minuts
LLuKu
Ara tens dos opcions, tornar a desapareixer i al tornar amb nous trucs arriscar-te al mateix exit o quedar-te, no ser tant covard i afrontar-te a la jungla dels exigents durant més de 20 minuts
LLuKu
Forats
Et forades la pell per sentir-te especial, diferent, amb personalitat propia...
... surts al carrer i l'especial és el que no porta cap forat...
(però que bé que queden els aros al nas)
LLuKu
c-RICS-is
cRisIsS finançera
baixada dels preus en picat?
el tabac, el café, els productes de primera necessitat...
han baixat?
baixada dels preus en picat?
el tabac, el café, els productes de primera necessitat...
han baixat?
qui amaga tot el que no veiem?
LLuKu
Ella
Eren moltes les que cridaven, de nit, fins hi tot es podia sentir com l'aire les pentinava amb mes caricies que altres.
Estaven fartes de tenir la boca tancada, mes ben dit, tapiada, plena de totxos perfectament colocats, amb un art que ni els paletes de la pedrera.
Llavors una nit algú va trencar els crits, o llavors algú va fer un crit al veure que una persona tapada de cap a peus armada amb un martell estava trencant aquella paret que tapava la boca d'una d'elles.
A partir d'aquell dia ja no cridava, cantava, ja no es sentia sola, acollia un grup de persones les quals la cuidaven i no la deixaven de costat.
Van obrirli de bat a bat la boca i va poder dir a tota la gent que passava per allà que estava viva. Molts van passar a veure-la, visitar-la i ajudar-la a tirar endavant.
Altres passaven pel seu costat mirant-la malament, com si en el seu interior només hi hagues miseria i pessimisme.
Uns la volien tirar fa temps, deixar-la en res, sense fonaments ni aspecte, però ella tenia amics i gràcies a ells es va poder anar aplaçant la data fins a dia d'avui.. segueix en peu, però potser no en te per molt temps, per allà ha de passar una carretera principal i les cases antigues no entren en els rentats de cara de la ciutat...
Pels companys dels Baixos Socials Okupats de la Rabia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)