Relats conjunts


- Recordes aquell dia que varem visitar aquell museu d'historia despres de la representació per celebrar que feia un any que l'havien obert? si home, aquell que tenia dos pisos i estava ple de pedres de menys de dos centimetres amb una explicació al costat que feia com a tres pams de llarg! La veritat és que no se com d'una pedra tan petita es pot treure tan de suc... jo la veia allà sola entre vitrines i seguretat de tot colors i no m'aportava res d'especial, "menos da una piedra" doncs aixó mateix. Veig que no ho recordes, la representació la feien dos noies que anaven vestides com si fosin cavallers medievals, si, que se'ls veien els mitjons de flors i les polzeres de colors, només per aixó ja era interessant, veure com es ficaven en un paper serios com si fossin comiques de la televisió, no ho recordes? Bé, és igual, el que et volia dir és que recordo que per un d'aquells passadissos vaig veure un mosaic de l'any 300 a.C que tenia algunes coses molt interessants, es veien futbolistes, caixes registradores, cartells de se vende, camares de vigilancia i dones que explicaven les seves penes per quatre duros... Veig que ni m'escoltes, no t'has adonat de que t'estava gastant una broma, segueixes embadalit mirant en aquell racó... Doncs aixó, que en aquell mosaic hi havia un simbol que em recorda molt a aquest que portes estona mirant.
- Angel, tot aixó que m'has dit era simplement per dir-me que aquesta taca d'humitat et recorda a alguna cosa? I si anem a dir als de dalt que tanquin l'aixeta?

Bé, aquí el meu debut als relats conjunts... potser en vindran més

LLuKu

8 comentaris:

carina ha dit...

Bones, et torno la visita que em vas fer i t'he de dir que celebro haver-ho fet, aniré passant per aquí a veure què dius de nou.
Au, petonets i bona nit

_NuNs_ ha dit...

m'agraden els relats, i més a la nit quan falta poca estona per anar a dormir :P

ànims escriptor, m'agrada el teu estil

un petonet!

Jordi Casanovas ha dit...

Un bon debut. Benvingut als RC.

Jobove - Reus ha dit...

entro a saludarte i a donar un cop d'ull

una abraçada

Anònim ha dit...

Ei!
No sé perquè he tingut la intuïció que potser eres tu, i mira, ha estat així… T'aniré seguint!

Salutacions de la ja ex-secre, del cau i de tothom!

Anònim ha dit...

jajajajajaja! fantàstic! un final molt molt ingeniós!

XeXu ha dit...

Esperem que en vinguin més, molt bo l'Àngel empanat, i quina làbia que té l'altre! Bon relat, i que tanquin l'aixeta ja!

Mireia ha dit...

Bon debut!