autodescripcció

Qui sóc jo?
Aquell punt en els formularis tant odios, que simplement no et pares a pensar-hi molt, les definicions que llegeixes de la gent et fan veure en com és, o com fa veure que és.
Definir-se a un mateix, crec que és molt més que: sóc una persona simpàtica, m'agrada anar de festa i estar amb els meus amics... o... sóc molt tímid, però quan coneixo a la gent no hi ha qui em pari! Amagar aquelles coses que la gent realment valora no se si està molt bé, però en la majoria de descripcions es veu com un buit molt gran.
Sento la poca estructuració, però surt com surt.
Sóc una persona que m'agrada sentir-me valorat, la majoria de coses que faig les mostro, nose que busco realment al mostrar el que creo, segurament una admiració o una crítica. Els pasos que faig, no sempre molt importants me'ls penso molt i moltes vegades demano opinió als altres si és aquest el pas que he de fer o un totalment contrari.
Visc sobretot per als altres, dedico molta part del meu esforç a fer feliç, animar o almenys intentar-ho. Hi ha gent que diu que he de pensar més amb mi, però jo crec que la felicitat no s'aconsegueix en un mateix, sinó que és gràcies a la felicitat dels altres.
Crec en la reprocitat, en que "quien las da las toma", en que si jo dono molt de mi ara, demà rebre molt dels altres. Aixó em fa rebre algun disgust de tant en tant al no rebre el que jo vaig donar quan aquella persona esava com jo ara.
També és possible que no rebi el que necessito pel fet de que no expreso tot el que tinc a dintre, em quedo coses per mi; com ja he dit anteriorment, em penso molt cada pas i avegades crec que hi ha coses que no cal dir, no pel que diran, sinó pel que passarà.
No per aixó vull dir que sóc una persona totalment tancada, simplement reservada en alguns moment.
En moltes de les coses que faig, importants o no, m'amago radera pseudonims, potser en part perque no sapiguin qui sóc, però també perque apoc a poc m'he anat creant un món apart, no una personalitat diferent en la part del pensament, ni en l'estil de vida però si un personatge diferent, que per els que em coneixen potser no és tant, però per daltres és mes gran que la meva propia persona.
Suposo que sóc un bon amic, realment tampoc he rebut molt d'alguns dels que els considero així, però es pot confiar amb mi per el que calgui, no he fallat a molta gent; almenys m'ho sembla.

Segurament em deixo parts, n'allargo d'altres, destaco, censuro... surt d'una manera, si surtis d'unaltra seria un text completament diferent.


Per l'Edu, estigui per aquí o per allà sempre és present en els meus somriures.


LLuKu
Fotografia: Marina Guiu