A vegades, l'arbre dels fruits més amargs és el de mes gran bellesa, avegades el que te els frutis mes bells te les fulles més espinoses i avegades el tronc més humit fa el fruit més sec. No sempre els arbres ens donen el que volem, però el dia que més el necessites alla està per fer-te ombra o donar ales a la teva imaginació deixant les seves branques per les teves delicies. Els secrets no confesats poden haver passat en arbres o entre camps d'herbes altes. Diriem que si parlessin els arbres... però es una frase massa ultilitzada per parlar-ne massa.
Si algun dia veus un arbre fumant... digali que prou, que no te mans i es cremarà el llavi i amb ell, tot el seu refinat cos.
LLuKu
Dibuix de la segona llibreta. Boligraf i colaix.
1 comentari:
i el mal que ens fa quan es perden... sigui pel motiu que sigui, quan es perd un arbre que t'ha acompanyat al llarg de la vida és com si es perdés un petit bocí de tu...
un petonet!
Publica un comentari a l'entrada